Notícies de la Societat Catalana de Neurologia

El passat setembre uns 6000 professionals (neuròlegs majoritàriament, però no exclusiva) interessats i experts en la malaltia de Parkinson i els trastorns del moviment es van aplegar a Niça, França, per a intercanviar coneixement en aquesta especialitat a través de les diferents ponències plenàries, sessions paral·leles, pòsters, controvèrsies i el ja clàssic Video-challenge on any rere any es presenten casos complexes que el panell d’experts seleccionat i l’audiència han d’intentar diagnosticar.

A nivell de pòsters, hi va haver 2198 comunicacions de tots els continents, incloent 15 comunicacions amb recerca liderada per neuròlegs de la nostra societat entorn a aspectes clínics, de neuroimatge, de biomarcadors moleculars i epigenètics i també sobre genètica tant de la malaltia de Parkinson com dels tremolors, la malaltia de Huntington i parkinsonismes atípics com la paràlisi supranuclear progressiva i l’atròfia multisistèmica.

A continuació destaquem, per patologies, alguns aspectes seleccionats tractats durant el congrés:

MALALTIA DE PARKINSON

Un tema ja tractat en congressos previs ha estat el de la detecció precoç de la malaltia de Parkinson per la seva potencial importància i aplicació als assajos clínics. Així, en la revisió dels criteris de recerca prodròmics de la malaltia de Parkinson actualitzats a l’Agost 2019 [1], s’ha proposat afegir nous marcadors que inclouen diabetis, dèficits cognitius, inactivitat física i nivells baixos d’urats en homes als ja prèviament registrats com la hipòsmia, el trastorn de conducta del son REM i l’alteració a l’SPECT transportador de dopamina entre d’altres.

Es va anunciar que ja està disponible una calculadora dels riscos de malaltia de Parkinson prodròmica a la web de la MDS per als membres [2].

En aquest congrés encara no s’ha presentat resultats d’assaigs clínics en fase III encara en curs sobre immunoteràpia anti-sinucleïna, però s’ha fet èmfasi que les teràpies futures que puguin aconseguir una modulació al curs de la malaltia serà crucial poder administrar-les precoçment i que en aquest àmbit el constructe del Parkinson prodròmic és molt rellevant.

Altres treballs recents presentats i/o debatuts a aquest congrés han estat:

• L’ estudi LEAP (Levodopa en la malaltia de Parkinson precoç), publicat a inicis d’any al New England Journal of Medicine [3],  va demostrar que la levodopa no altera el curs de la malaltia quan s’administra de forma precoç. L’estudi es va realitzar a 445 pacients, la meitat van rebre levodopa des de l’inici i la resta de forma tardia (a les 40 setmanes) . No va haver-hi diferències d’empitjorament motor entre grups fins a les 80 setmanes de seguiment clínic. L’elecció del tractament es va remarcar, no obstant, que s’ha d’individualitzar a cada cas.

• Els assajos clínics de potencials tractaments modificadors de la malaltia s’estan realitzant envers del descobriment de variants genètiques que causen o augmenten el risc de patir la malaltia i proporcionen teràpies dirigides contra la α-sinucleina, la glucocerebrosidasa (GBA1) i  la leucine-rich repeat kinase (LRRK2).

• Quant als símptomes no-motors, s’han destacat els trastorns de la son i l’ànim-apatia com als que interfereixen més a la qualitat de vida i s’ha actualitzat l’escala de símptomes no-motors de la malaltia per la MDS (MDS-NMS),  en procés de passar la validació com a eina d’ajuda en recerca i assistència [4]

• Així mateix, a un estudi ha constatat que l’estat d’ànim baix i l’ansietat, són factors de risc per al desenvolupament de complicacions motores [5].

ATRÒFIA MULTISISTÈMICA (MSA)

• S’ha destacat la necessitat d’actualitzar i millorar els criteris diagnòstics de la malaltia donada la poca especificitat d’aquests en el diagnòstic postmortem.

ASSAJOS CLÍNICS EN MARXA A L’ATRÒFIA MULTISISTÈMICA

• Verdiperstart, estudi fase III: Tractament oral dissenyat per bloquejar de forma irreversible l’enzim mieloperoxidasa, que té un paper important en l’estrès oxidatiu patològic i la inflamació cerebral.
• Administració intratecal de MSCs (mesenchymal stem cells), s’ha vist a un estudi fase I-II que es segur i ben tolerat. A dosis elevades pot provocar dolor a la implantació. Pendent d’estudis d’eficàcia a la malaltia.
• També s’està començant un assaig clínic amb exenatide a l’Institut de Neurologia de Queen Square. Aquest mateix fàrmac va assajar-se fa 1.5 anys a la malaltia de Parkinson on va mostrar que podia millorar discretament l’afectació motora a l’estat OFF comparat amb placebo [6]  

NOVETATS EN PARÀLISI SUPRANUCLEAR PROGRESSIVA (PSP)

• S’han presentat les MAX rules per a jerarquitzar els diferents graus de certesa diagnòstica i fenotips de la PSP que poden resultar de l’aplicació dels nous criteris diagnòstics del 2017.
• S’han presentat treballs neuropatològics com el relatiu a l’agrupació de PSP i degeneració còrtico-basal com a 4-R-taupaties, resultant això en una alta especificitat però encara una limitada sensibilitat.
• S’han presentat treballs de connectivitat estructural per ressonància magnètica mostrant alteració a nivell frontal i de tronc i correlació amb variables clíniques com la puntuació de l’escala PSPRS.
• Hi ha diversos assajos clínics amb anticossos monoclonals anti-tau en curs, en fases I i II contra la Tau extracel·lular on sembla que pot reduir els nivells.

NOVETATS FARMACOLÒGIQUES ANTITREMÒRIQUES

• S’està realitzant un assaig clínic fase I amb 1-octanol (alcohol primari amb cadena carbonada de vuit àtoms) per al tractament del tremolor essencial (TE) basat en la resposta a l’etanol que solen tenir freqüentment (a voltant d’un 80%) els pacients amb TE.
• També es va publicar un treball on l’estimulació nerviosa perifèrica al canell, amb un dispositiu com una polsera intel·ligent, millorava de forma no invasiva els símptomes del TE i la funció manual [7].

DISTONIA

Pel que fa la distonia s’ha continuat parlant de la correlació però també la dissociació genotip-fenotip, s’ha aprofundit en el coneixement de la distonia per mutacions del gen KMT2B (DYT28), que s’està perfilant com una causa freqüent de distonia, s’ha tractat la fisiopatologia a nivell de xarxa (“network”) tant des de l’òptica de l’electrofisiologia com de la neuroimatge.

SÍNDROME DE GILLES DE LA TOURETTE I ALTRES TICS CRÒNICS

• Es va actualitzar enguany una guia pràctica a càrrec de l’Acadèmia Americana de Neurologia (AAN) de maneig i avaluació d’aquetes malalties [8]
• Programes guiats per professionals i pares a través d’internet ha demostrat que pot millorar el maneig del símptomes i la qualitat de vida en aquests pacients.

Referències

1. Heinzel S, et al; MDS Task Force on the  Definition of Parkinson’s Disease. Update of the MDS research criteria for prodromal Parkinson’s disease. Mov Disord. 2019 Aug 14. doi: 10.1002/mds.27802.
2. https://www.movementdisorders.org/MDS/Members-Only/Prodromal-PD-Calculator.htm
3. Verschuur CVM, et al; LEAP Study Group. Randomized Delayed-Start Trial of Levodopa in Parkinson’s Disease. N Engl J Med. 2019 Jan 24;380(4):315-324. doi: 10.1056/NEJMoa1809983.
4. Martinez-Martin P, et al; IPMDS Non Motor PD Study Group. Pilot Study of the International Parkinson and Movement Disorder Society-sponsored Non-motor Rating Scale (MDS-NMS). Mov Disord Clin Pract. 2019 Feb 5;6(3):227-234. doi:10.1002/mdc3.12728.
5. Kelly MJ, et al. Predictors of motor complications in early Parkinson’s disease: A prospective cohort study. Mov Disord. 2019 Aug;34(8):1174-1183. doi: 10.1002/mds.27783.
6. Athauda D, et al. Exenatide once weekly versus placebo in Parkinson’s disease: a randomised, double-blind, placebo-controlled trial. Lancet. 2017 Oct 7;390(10103):1664-1675. doi: 10.1016/S0140-6736(17)31585-4
7. Rajesh Pahwa, et al. An Acute Randomized Controlled Trial of Noninvasive Peripheral Nerve Stimulation in Essential Tremor. Neuromodulation. 2019 Jul; 22(5): 537–545.  Published online 2019 Jan 30. doi: 10.1111/ner.12930
8. Pringsheim T, et al. Practice guideline recommendations summary: Treatment of tics in people with Tourette syndrome and chronic tic disorders. Neurology. 2019 May 7;92(19):896-906. doi: 10.1212/WNL.0000000000007466.
9. Andrén P, et al. Therapist-guided and parent-guided internet-delivered behaviour therapy for paediatric Tourette’s disorder: a pilot randomised controlled trial with long-term follow-up. BMJ Open.2019 Feb 15;9(2):e024685. doi: 10.1136/bmjopen-2018-024685.