Congrés Internacional ECTRIMS – Estocolm 2019

Slide darrer congrés internacional_Virginia

El 35è Congrés ECTRIMS, que va tenir lloc el passat mes de setembre a Estocolm (Suècia), suposa un any més la cita de referència per als professionals en l’àmbit de les malalties desmielinitzants. Es va celebrar conjuntament amb la 24a Conferència Anual de Rehabilitació en esclerosi múltiple (EM). Van assistir 9361 participants de 100 països i va ser seguit activament en xarxes socials (@ectrimscongress va generar 5298 tweets, per exemple). Es van presentar 2 sessions plenàries, 92 sessions científiques i 1316 pòsters, en els que es van abordar temes com genètica, epigenètica, factors ambientals, cèl·lules mare, patogènesi viral, tractaments anticél.lules B i antigen-específics, biomarcadors, resultats de recerca i evidències del món real en l’EM.

La Dra. MP Trojano (Universitat de Bari, Itàlia) va impartir la Conferència Inaugural, en què va exposar com i per què els estudis observacionals guiaran els tractaments de l’EM en el futur. Ens va mostrar els avantatges d’aquests estudis i els estratègies per a la captura de dades des de la clínica, per a l’anàlisi estadística etc., que existeixen avui en dia i que milloren substancialment la qualitat dels estudis de “evidència en el món real” (RWE).  La doctora fa una crida als professionals a formar-se en aquests aspectes i considerar-ho en les seves decisions, tot i que suposa un canvi de paradigma en la nostra pràctica clínica diària, fins ara guiada pels resultats d’assaigs clínics aleatoritzats.

Les novetats pel que fa a la patogènia de l’EM hem vist que giren al voltant de la remielinització i al paper de les cèl·lules B. Precisament per les seves investigacions en l’àrea de la remielinització, el premi de la Fundació Charcot se li va lliurar aquest any a la Prof. Catherine Lubeztki. S’han presentat resultats prometedors de fàrmacs com la clemastina, que potencia la mielinització i millora l’evolució en l’encefalitis al·lèrgica experimental. Trobem la remielinització fonamentalment en l’àmbit de la investigació bàsica, mentre que els tractaments anti cèl·lula B formen ja part del nostre arsenal terapèutic.

Les troballes sobre l’evolució de l’EM a llarg termini han estat protagonistes en aquesta edició de ECTRIMS. Veiem així que el canvi de la història natural de l’EM cap a una malaltia menys discapacitant és avui una realitat i no només una intuïció dels qui exercim la clínica diàriament.

La Dra. Tintoré (CEMCAT, Barcelona) va presentar dades del seguiment d’una cohort de 1300 pacients amb CIS (síndrome clínica aïllada), mostrant com la proporció de pacients amb EDSS> 3 (discapacitat lleu-moderada) va disminuint en els diferents períodes de temps consecutius estudiats al llarg de les últimes dècades. Tot això en relació amb les millores en els processos diagnòstics, més ràpids i precisos gràcies als criteris revisats, i la utilització dels tractaments modificadors de la malaltia, entre d’altres factors.

A partir del registre suec del Karolinska Institute, que compta amb informació de prop de 20000 pacients (amb variables clíniques, immunològiques, d’estil de vida …) i és utilitzat pels especialistes en neurologia de tot el país des de 1998, els autors mostren la interrelació que s’estableix entre la càrrega genètica de l’individu i factors ambientals, com el sol, la pol·lució atmosfèrica, l’obesitat, la nicotina, infeccions víriques (CMV, VEB), el cafè, l’alcohol, i fins i tot els TCE banals en la infància; tots ells influeixen sobre la inflamació i, conseqüentment, sobre la patogènia de la malaltia. Altres treballs aporten més evidències sobre el curs de la malaltia a llarg termini, com una progressió més lenta cap a la discapacitat -que es tradueix en la disminució del cost per pacient (a costa de costos indirectes); i un impacte, mínim, que suposen els brots en aquesta progressió. Altres mostren que, al llarg de les tres últimes dècades, el temps que transcorre entre l’inici dels símptomes de l’EM i el seu diagnòstic és cada vegada menor, i que aquest fet es fa més evident coincidint amb els moments d’aplicació de nous criteris diagnòstics.

De les dades recollides en el registre danès d’EM (11361 pacients diagnosticats entre 1995-2015), es desprèn que la prevalença de neoplàsia no és més gran en els pacients tractats (9101 pacients) que en la població general, al menys en els primers anys d’exposició -2 anys en el cas dels tractaments immunosupressors i fins a 9 anys per als tractaments inmunomoduladors-.

Pel que fa al tractament hem assistit a diverses novetats. Cal destacar que s’obre la possibilitat de tractar la forma secundària progressiva (SP) de l’EM amb un fàrmac: vs placebo, el siponimod ha demostrat la seva eficàcia en endarrerir una mitjana de 4.3 anys que el pacient requereixi una cadira de rodes per desplaçar-se. La FDA (Food and Drug Administration) ha aprovat ja la seva utilització per a les formes actives de l’EM SP, mentre la Agència Europea del Medicament està elaborant el seu dictamen.

Als pacients afectats d’EM greu, habitualment fora del focus d’assajos clínics i tractaments, se’ls dedica per primera vegada una atenció específica mitjançant la presentació de la Guia Europea de Cures Pal·liatives a EM, posant l’accent en l’atenció multidisciplinar i en el paper essencial de la rehabilitació.

De fàrmacs recentment aprovats com la cladribina i el ocrelizumab s’han presentat noves dades a llarg termini (10 i 6.5 anys respectivament), que corroboren la seguretat i l’eficàcia constatades en els seus estudis pivotals.

La intenció d’embaràs en les pacients amb EM activa continua sent un repte terapèutic, tot i que s’apunten dades de seguretat pel que fa al manteniment de natalizumab fins a les 28 setmanes de gestació.

El debat sobre la suplementació amb vitamina D segueix obert: no disposem encara d’evidència suficient que li doni suport per prevenir brots i/o progressió de la discapacitat en els pacients.

Un altre debat no del tot resolt és el que es planteja entre les 2 alternatives disponibles de tractament antiCD 20, rituximab i ocrelizumab: el Dr Phiel (Suècia) amb àmplia experiència en rituximab, defensa la major seguretat d’aquest fàrmac, mentre que el Dr Wallin (EUA) argumenta a favor de ocrelizumab emfatitzant la seva eficàcia robusta, demostrada específicament per a l’EM.

Per l’espectre de les neuromielitis òptiques es van presentar opcions terapèutiques com el satralizumab (redueix l’ocurrència de brots >50% vs placebo, en pacients antiaquaporina4+) i el fàrmac antiCD 19 inebilizumab (finalitzat prematurament l’estudi davant l’eficàcia demostrada).

Com a novetat d’última hora vam poder escoltar els resultats de l’estudi ASCLEPI (Hauser et al, 1882 pacients), en el qual un nou fàrmac antiCD 20 ofatumumab (20 mg/mes, autodministració subcutània) es mostra capaç, comparat amb teriflunomida 14mg/dia, de reduir la taxa de brots el 51-59%, el risc de progressió de discapacitat un 34%, i l’aparició de noves lesions en T2 un 82-84.5%.

D’altra banda, hem vist que la perspectiva del pacient cobra rellevància en el maneig de la malaltia. Es parla de PROMS (Patient Reported Outcome for MS), concepte instaurat pel moviment associatiu internacional com a iniciativa per centrar l’atenció en la veu del pacient, i el seu registre es promou avui des de la European Medical Agency.

En aquesta línia, l’estudi presentat Perceptions, liderat pel Dr Sotoca (Hospital Mútua de Terrassa, Barcelona) aporta dades sobre la perspectiva del pacient de 20 hospitals.

Finalment, ressenyar que la neurologia catalana ha participat activament en aquest congrés, tant des de l’organització (Dra Tintoré, secretària de l’Comitè Executiu de ECTRIMS) com des del punt de vista científic, amb nombroses comunicacions presentades per equips dels diferents hospitals de Catalunya (Dra Pulido –H. Clínic, Barcelona-, Dras Bau i Romero –H. Bellvitge, Barcelona, Drs Robles i Ramió –H. J Trueta, Girona-, Dra Moral –H. Moises Broggi, Barcelona- Dras Presas i Ramo –H. Germans Trias i Pujol, Barcelona-, Dr Brieva, Dra Gil -H Arnau de Vilanova, Lleida-, i Drs Vidal-Jordana, Tintoré, Sastre-Garriga, Rovira i Montalbán –CEMCAT-) entre d’altres.

Comparteix-ho!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies