Dr. Mariano Huerta

Cap de la Secció de Neurologia de l’Hospital de Viladecans. Unitat de cefalees de l’Hospital de Bellvitge i Hospital de Viladecans

Dr. Mariano Huerta_Hospital de Viladecans

Llicenciat en medicina i cirurgia per la UB el 1990. Va fer l’especialitat de Neurologia a l’Hospital Universitari de Bellvitge del 1992 al 1995. Doctorat a la UB el 2006. Ha treballat com a neuròleg a l’Hospital de Tortosa, a l’Hospital de Sant Boi i des del 2002 a l’Hospital de Viladecans, on és el cap de la Secció de Neurologia des del 2013. Interessat des de 1998 en l’estudi de les cefalees, treballa a la Unitat de Cefalees de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital de Viladecans des de 2012.

1.

Per què vas decidir dedicar-te a l’estudi de les cefalees?

Com a neuròleg general, l’estudi de les cefalees és apassionant. Per una part mostren una gran riquesa semiològica, en relació amb la gran complexitat de la seva fisiopatologia, requereixen una anamnesi detallada i d’una avaluació acurada per individualitzar el millor tractament. A més són tan freqüents, que treballant en un hospital de qualsevol mida suposen una part important de la tasca assistencial.

Quan vaig començar a tenir una implicació al camp de les cefalees, nous tractaments, com els triptans ens van permetre ajudar a molts pacients. En els últims anys molts nous tractaments s’han afegit al nostre arsenal per a tractar-les.

2.

Quin impacte té la migranya en la vida dels pacients?

Tot i que la gravetat i freqüència dels atacs és molt variable, l’impacte de la migranya a la vida de molts pacients és molt greu. Els atacs de migranya poden ser molt discapacitants, i de fet l’OMS considera que una persona que pateix un atac de migranya severa està tan incapacitada com un pacient tetraplègic i més que una persona cega.

La repetició d’aquests atacs al llarg de la vida, en pacients afectats durant la seva època vital més productiva té un impacte que mesurat en anys viscuts amb discapacitat suposa que la migranya sigui la segona causa al món de discapacitat entre les malalties neurològiques, només pel darrere de l’ictus, i que de fet sigui la primera a l’Europa Occidental. En el cas de les dones és també a nivell global la primera causa de discapacitat.

La migranya és, entre les malalties neurològiques, la segona causa de discapacitat al món.

3.

Creus que la migranya és una malaltia estigmatitzada?

Sens dubte sí. Moltes persones no consideren que la migranya sigui una malaltia greu ni discapacitant. El dolor és una experiència vital personal i en el cas de la migranya acompanyat d’altres símptomes com les nàusees, els vòmits o la fotofòbia que a vegades són tant o més incapacitants que el dolor, però afectant persones amb freqüència joves, on la gent no espera que pateixin malalties greus. Per tant, els pacients amb migranya, ja amb una qualitat de vida reduïda, es troben amb l’estigma de la desconfiança que els seus atacs siguin realment tan debilitants.

Les cefalees són freqüents i aquelles persones que no pateixen migranya poden pensar que les migranyes són com les cefalees que la majoria coneixen quan en realitat les migranyes són molt més discapacitants.

Per empitjorar la situació els atacs de migranya poden ser impredictibles i dificulten fer plans i mantenir-los, el que fa que algunes persones ho interpretin com a una manca de consideració, potenciant l’estigma de la malaltia. Els mateixos pacients poden sentir-se responsables per l’impacte que la seva malaltia té en les seves famílies, feina i relacions socials.

4.

La migranya és una malaltia infradiagnosticada i/o infratractada?

La migranya és una malaltia estigmatitzada, infradiagnosticada i infratractada.

La migranya afecta una gran part de la població, fins a un 12%, i en el cas de les dones en edats mitjanes de la vida arriba a afectar fins a un 25% d’aquestes, però només una part dels pacients consulten per la seva migranya. Una part d’ells perquè minimitzen la malaltia, s’han acostumat a prendre tractament simptomàtic pensant que tenir mals de cap és una cosa normal i molts coneixen més membres de la família amb cefalees de repetició i ho interpreten com a una cosa normal. Una altra part dels pacients sí que ha consultat, però els metges que els han visitat no els han diagnosticat com a migranya, o han minimitzat també els símptomes, en trobar-se poc sensibilitzats amb la patologia. Aquest infradiagnòstic és en part responsable de l’infratractament.

El problema fonamental és que aquest ús de tractaments simptomàtics de vegades poc específics i la manca d’ús de tractaments preventius adequats facilita l’ús excessiu de medicació. S’estima que menys del 14% dels pacients que requereixen tractament preventiu ho estan rebent.

5.

Com es fa habitualment el diagnòstic de la migranya?

El diagnòstic de la migranya és clínic i està basat en l’anamnesi, en la repetició d’atacs de cefalea discapacitants, que duren d’unes hores a tres dies, i que se solen acompanyar de nàusees, a vegades vòmits, mala tolerància a la llum i als sorolls. Durant l’anamnesi s’avalua també si els atacs s’acompanyen de símptomes neurològics compatibles amb aures migranyoses i l’absència de dades atípiques. L’exploració física i neurològica han de ser normals i en funció de les dades s’avalua de forma individualitzada la necessitat d’exploracions complementàries.

6.

És veritat que la xocolata produeix migranya?

En l’actualitat considerem que en general durant la fase prodròmica de la migranya, que pot iniciar-se entre 2 i 48 h hores abans d’un atac, és freqüent que els pacients presentin diferents símptomes relacionats amb l’activació de l’hipotàlem, com cansament, eufòria, depressió, augment de la gana i ànsia per determinats aliments, especialment dolços, que podria explicar la tendència a consumir xocolata i que pot explicar l’associació entre xocolata i migranya, però sense que aquest sigui, per tant, la causa de l’atac de migranya.

7.

Hi ha alguna cosa que puguin fer els pacients per a tenir menys atacs de migranya?

Sí, podem donar als pacients algunes recomanacions d’estil de vida i altres de gestió dels desencadenants dels seus atacs.

És recomanable mantenir un grau d’activitat física evitant el sedentarisme, intentar mantenir un cert ordre d’horaris de son i dels àpats, evitar el dejú perllongat, evitar el sobrepès i el consum excessiu de cafeïna, aprendre a relaxar-se i a gestionar l’estrès i evitar en el possible els estímuls ambientals que puguin afavorir els atacs com estímuls visuals, sorolls o olors.

És important que els pacients intentin detectar quins són els possibles desencadenants dels seus atacs per evitar al màxim l’exposició als mateixos quan sigui possible (per exemple l’excés o el dèficit de son).

Per últim, és transcendent que els pacients coneguin que l’ús excessiu de medicació simptomàtica pot ser un factor cronificador perquè utilitzin tractaments eficaços pels seus atacs i si augmenten el consum de medicació simptomàtica contactin amb els seus metges per iniciar o ajustar el tractament preventiu de la migranya.

8.

Els tractaments de la migranya són eficaços?

Tenim tractaments amb estudis contrastats que demostren la seva eficàcia. Disposem de tractaments dels atacs que són molt específics, com ara els triptans i tractaments preventius tant orals (betablocadors, neuromoduladors, i altres) com subcutanis que són útils per molts pacients. Això si, si bé molts dels tractaments són eficaços, bé pel tractament dels atacs, bé per la prevenció d’aquests, en una proporció important dels casos no ho són. Especialment en els pacients amb migranya crònica els tractaments preventius orals obtenen una eficàcia insuficient en molts casos. 

És per això que l’aparició de nous tractaments els últims anys, com les infiltracions de toxina botulínica i els tractaments amb anticossos monoclonals contra el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (GCRP) ha augmentat la proporció de pacients que es beneficien dels tractaments.

9.

Què creus que esperen els pacients del tractament de la migranya?

Quan han estat interrogats en relació amb el tractament simptomàtic dels atacs els pacients volen que els tractaments eliminin per complet el dolor i els símptomes acompanyants, que evitin la recurrència del dolor, que siguin ràpids i sense efectes adversos. Gairebé la meitat dels pacients qualifiquen de regular el tractament que utilitzen per a la migranya.

En general podem dir que els pacients esperen els tractaments preventius i simptomàtics aconsegueixin que la migranya, tant la cefalea com la resta de símptomes, no limitin la seva activitat tant en l’àmbit professional com personal. Hem de saber que a vegades els vòmits, la fotofòbia o les aures, com ja he comentat, poden induir més limitacions que la cefalea.

10.

A les unitats de Cefalea, es disposa de tractaments més avançats o específics per a la migranya??

Si, fa anys que vam incorporar tractaments com les infiltracions pericranials amb toxina botulínica pels pacients amb migranya crònica, o que practiquem bloquejos anestèsics dels nervis occipitals, i ara disposem de tractaments amb anticossos monoclonals contra el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP). Aquests són els primers tractaments preventius contra la migranya desenvolupats específicament amb aquesta indicació. Són tractaments dissenyats per bloquejar el GCRP o el seu receptor, que juga un paper clau en la inflamació i transmissió del dolor en els atacs de migranya. Aquests nous tractaments han permès millorar la qualitat de vida de molts pacients que eren refractaris als tractaments anteriors.

L’arribada de nous tractaments en els últims anys ha permès millorar la qualitat de vida de molts pacients amb migranya.

Comparteix-ho!